Dinar lliure. Pararem a dinar. us el podeu portar de casa o dinar allà.
Visita de Perigueux.
Perigús (en occità Peireguers [pejɾeˈɣɥes/pejɾeˈgœː] o Periguers [peɾiˈɣɥes/peɾiˈgœː]'; en francès Périgueux [peʀigø]) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 2004 tenia 39.960 habitants.
Perigús és el "chef-lieu" o prefectura departamental (capital) de la Dordonya. Aquesta ciutat de ritme tranquil es troba a la vora del riu Isle. És famosa la gastronomia de la ciutat, així com la de la regió que l'envolta, el Perigord, d'on venen els ingredients per a preparar els exquisits plats de la cuina local, com les oques, les castanyes i les tòfones.
La catedral de Sant Front del segle XII és l'edifici més conegut de Perigús. Está dedicada a Sant Front, llegendari evangelitzador de la gent pagana d'aquesta zona de la Gàl·lia al segle III. Les seves relíquies es trobaven a la catedral de Perigús fins a l'any 1575. Aquest temple de pedra blanca i original arquitectura és la catedral més gran de tot el sud-oest de França.
La Catedral de Périgueux puede hacer referencia a la actual catedral católica de la ciudad de Périgueux, Francia, dedicada a San Frontis (Cathédrale Saint-Front de Périgueux), que ha sido la catedral desde 1669, o a su predecesora, que sigue funcionando como iglesia parroquial, dedicada a San Esteban, la iglesia de San Esteban de la Ciudad (Cathédrale Saint-Étienne-de-la-Cité de Périgueux).
En los siglos IV y V se construyó por primera vez una iglesia en la zona. En 976 el obispo Frotaire construyó la abadía de San Frontis en la ubicación de la iglesia. La abadía fue consagrada en 1047. Su coro abovedado albergaba la tumba de San Frontis, que fue esculpida en 1077 por Guimaunond, un monje de la abadía de Chaise-Dieu. Esta tumba estaba decorada con numerosas piedras preciosas y esculturas, en especial un ángel con aureola hecho de piezas de cristal que se encuentra ahora en el Museo de Périgord.
La catedral debe su nombre a San Frontis, primer obispo de Périgueux. La catedral, en cualquiera de los dos edificios, ha sido y es la sede del obispo de Périgueux, u obispo de Périgueux y Sarlat, como se llama la diócesis desde 1854.
Ambos edificios están situados en el centro de Périgueux y la catedral de San Frontis se ha clasificado como un monumento histórico francés (Monument historique) desde 1840. Fue reconstruida por el arquitecto Paul Abadie entre 1852 y 1895. De las estructuras anteriores solo se dejaron el campanario y las criptas, ambos del siglo XII.
También forma parte de los Caminos de Santiago en Francia, declarados Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1998 con el código 868-001.
La Catedral de San Frontis fue diseñada inspirándose en la Basílica de San Marcos de Venecia. La planta de la catedral tiene forma de cruz griega. Sus cinco cúpulas con torretas muestran una relación arquitectónica directa con los edificios religiosos orientales, que sirvieron como inspiración para los arquitectos de la Catedral. Sus cúpulas eran anteriormente diferentes en tamaño, pero fueron rediseñadas por el arquitecto Paul Abadie con el mismo tamaño y una disposición simétrica. Los pilares que soportan el peso de la estructura tienen seis metros de anchura.
UNA VISITA AL PERIGUEUX. El Périgueux medieval té el seu punt més important en la Catedral de
Saint Front, inclosa per la UNESCO en el Patrimoni de la Humanitat dins
de les diverses rutes del Camí de Sant Jaume. Centre medieval
d'importància encara conserva part d'una muralla medieval on destaca la
Torre Mataguerre. La ciutat va tenir fins a vint-i-vuit torres i dotze
portes. El que és imprescindible de Périgueux es passejar i deixar-se
portar pels seus carrers i es seves places com la Plaça de Navarra en
memòria del pas per la zona d'Enric IV; o la Plaça de Saint Louis on
s'ubica el mercat de foie-gras i de productes derivats; la Plaça de la
Clautre, antic recinte que va acollir les execucions públiques i el nom
del qual evoca al claustre de la catedral, meitat romànic meitat gòtic,
també acull un mercat els dimecres i dissabte.
Després de conèixer el passat gal·loromà de la ciutat, i passada l'Església de Saint-Etienne de la Cité, fent de frontera entre les dues ciutats, tenim la plaça de Francheville, una explanada contemporània amb jardins i un complex de cines. En un dels edificis que envolta la plaça es troba l'oficina de turisme i al costat mateix es troba la torre Mataguerre, punt inicial de la nostra ruta. Es tracta de l'últim bastió de la muralla medieval i on encara es poden veure en la seva arquitectura defensiva matacans, espitlleres i troneres, testimonis d'èpoques de guerra.
Els carrers de la Bride i Séguier ens condueixen a la Plaça de Navarra, anomenada així en memòria del pas per la zona d'Enric de Navarra, el futur rei Enric IV, que va quedar profundament impressionat per la bellesa de l'arquitectura de la ciutat.
En el número 16 del carrer Aubergerie, es troba un palau fortificat del segle XV, que a l'igual que l'Hotel de Sallegourde, en els números 4 i 8 del mateix carrer, mostren la riquesa dels mercaders locals durant el regnat de Lluís XI.
Seguint pel mateix carrer s'arriba a la plaça de l'Ajuntament on es troba un habitatge fortificat dels segles XV-XVII, típic del que es van construir en la ciutat durant la Fronde, una època d'inestabilitat política durant la minoria d'edat del rei Lluís XIV.
I en la mateixa plaça es troba la casa del dramaturg Lagrange Cancel que avui acull l'Ajuntament de la ciutat.
Un altra plaça important és la de Saint Louis, on es troba la coneguda Casa del Pastisser, del segle XVI, amb una magnífica porta renaixentista, sota una supèrbia conxa de Sant Jaume que mostra la importància de les peregrinacions. Durant el segle XIX, la casa va ser residència d'un famós pastisser, fabricant el Pâté de Périgueux.
D'aquí anant cap a la catedral, es pot accedir a la Galeria Daumesni, una sèrie de petits patis interconnectats per un laberint de carrerons pintorescos amb façanes bellament restaurades dels segles XVI i XVII.
Finalment arribem a la Catedral de Saint Front.
Erigida sobre un plànol en forma de creu grega, el centre del qual i
cadascú dels seus quatre braços estan coronades per sendes cúpules de
l'estil de la catedral de Sant Marc en Venècia. Va ser restaurada per
Paul Abadie en el segle XIX, constituint un magnífic exemple de l'art
romànic-bizantí i que va servir, anys després, com a model en la
construcció de la Basílica del Sagrat Cor que podem trobar en el barrí
de Montmartre, a la ciutat de París.
El campanar del segle XII separa l'antiga església llatina de la basílica d'inspiració bizantina i en el seu interior destaquen un magnífic retaule barroc i la llum d'aranya que va tenir l'honor d'il·luminar la boda de Napoleó III amb Eugenia de Montijo en la Catedral de Notre-Dame de París.
Deixem la catedral i anant cap al riu trobem una casa ben peculiar. Es tracta del'Eschif de Creyssac, conegut també com el Molí Vell, el Molí de Saint Front o el Molí del Capítol. Durant l'Edat Mitjana va ser utilitzat com a lloc d'observatori pel vell pont de Tourneniche. Més tard va servir com a graner per al Capítol de la Catedral. Construït en 1347 on hi havia la Casa Creyschat (d'aquí el seu nom oficial), que va ser destruïda per unes inundacions de l'any anterior. L'original edifici amb dues façanes reforçades per una estructura de fusta i que semblen estar flotant en l'aire, estava erigida en la part superior d'una secció de la muralla que protegia la ciutat.
Ben aprop, es troba la Casa dels Consols, un conjunt de tres cases. D'esquerra a dreta tenim l'Hotel de Lur, del segle XVII, la Casa Brogliodie, una antiga família consolar, del segle XV, i la Casa Lambert, del segle XVI.
Visita de Perigueux.
Perigús (en occità Peireguers [pejɾeˈɣɥes/pejɾeˈgœː] o Periguers [peɾiˈɣɥes/peɾiˈgœː]'; en francès Périgueux [peʀigø]) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 2004 tenia 39.960 habitants.
Perigús és el "chef-lieu" o prefectura departamental (capital) de la Dordonya. Aquesta ciutat de ritme tranquil es troba a la vora del riu Isle. És famosa la gastronomia de la ciutat, així com la de la regió que l'envolta, el Perigord, d'on venen els ingredients per a preparar els exquisits plats de la cuina local, com les oques, les castanyes i les tòfones.
La catedral de Sant Front del segle XII és l'edifici més conegut de Perigús. Está dedicada a Sant Front, llegendari evangelitzador de la gent pagana d'aquesta zona de la Gàl·lia al segle III. Les seves relíquies es trobaven a la catedral de Perigús fins a l'any 1575. Aquest temple de pedra blanca i original arquitectura és la catedral més gran de tot el sud-oest de França.
La Catedral de Périgueux puede hacer referencia a la actual catedral católica de la ciudad de Périgueux, Francia, dedicada a San Frontis (Cathédrale Saint-Front de Périgueux), que ha sido la catedral desde 1669, o a su predecesora, que sigue funcionando como iglesia parroquial, dedicada a San Esteban, la iglesia de San Esteban de la Ciudad (Cathédrale Saint-Étienne-de-la-Cité de Périgueux).
En los siglos IV y V se construyó por primera vez una iglesia en la zona. En 976 el obispo Frotaire construyó la abadía de San Frontis en la ubicación de la iglesia. La abadía fue consagrada en 1047. Su coro abovedado albergaba la tumba de San Frontis, que fue esculpida en 1077 por Guimaunond, un monje de la abadía de Chaise-Dieu. Esta tumba estaba decorada con numerosas piedras preciosas y esculturas, en especial un ángel con aureola hecho de piezas de cristal que se encuentra ahora en el Museo de Périgord.
La catedral debe su nombre a San Frontis, primer obispo de Périgueux. La catedral, en cualquiera de los dos edificios, ha sido y es la sede del obispo de Périgueux, u obispo de Périgueux y Sarlat, como se llama la diócesis desde 1854.
Ambos edificios están situados en el centro de Périgueux y la catedral de San Frontis se ha clasificado como un monumento histórico francés (Monument historique) desde 1840. Fue reconstruida por el arquitecto Paul Abadie entre 1852 y 1895. De las estructuras anteriores solo se dejaron el campanario y las criptas, ambos del siglo XII.
También forma parte de los Caminos de Santiago en Francia, declarados Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1998 con el código 868-001.
La Catedral de San Frontis fue diseñada inspirándose en la Basílica de San Marcos de Venecia. La planta de la catedral tiene forma de cruz griega. Sus cinco cúpulas con torretas muestran una relación arquitectónica directa con los edificios religiosos orientales, que sirvieron como inspiración para los arquitectos de la Catedral. Sus cúpulas eran anteriormente diferentes en tamaño, pero fueron rediseñadas por el arquitecto Paul Abadie con el mismo tamaño y una disposición simétrica. Los pilares que soportan el peso de la estructura tienen seis metros de anchura.
UNA VISITA AL PERIGUEUX. El Périgueux medieval té el seu punt més important en la Catedral de
Saint Front, inclosa per la UNESCO en el Patrimoni de la Humanitat dins
de les diverses rutes del Camí de Sant Jaume. Centre medieval
d'importància encara conserva part d'una muralla medieval on destaca la
Torre Mataguerre. La ciutat va tenir fins a vint-i-vuit torres i dotze
portes. El que és imprescindible de Périgueux es passejar i deixar-se
portar pels seus carrers i es seves places com la Plaça de Navarra en
memòria del pas per la zona d'Enric IV; o la Plaça de Saint Louis on
s'ubica el mercat de foie-gras i de productes derivats; la Plaça de la
Clautre, antic recinte que va acollir les execucions públiques i el nom
del qual evoca al claustre de la catedral, meitat romànic meitat gòtic,
també acull un mercat els dimecres i dissabte.Després de conèixer el passat gal·loromà de la ciutat, i passada l'Església de Saint-Etienne de la Cité, fent de frontera entre les dues ciutats, tenim la plaça de Francheville, una explanada contemporània amb jardins i un complex de cines. En un dels edificis que envolta la plaça es troba l'oficina de turisme i al costat mateix es troba la torre Mataguerre, punt inicial de la nostra ruta. Es tracta de l'últim bastió de la muralla medieval i on encara es poden veure en la seva arquitectura defensiva matacans, espitlleres i troneres, testimonis d'èpoques de guerra.
Els carrers de la Bride i Séguier ens condueixen a la Plaça de Navarra, anomenada així en memòria del pas per la zona d'Enric de Navarra, el futur rei Enric IV, que va quedar profundament impressionat per la bellesa de l'arquitectura de la ciutat.
En el número 16 del carrer Aubergerie, es troba un palau fortificat del segle XV, que a l'igual que l'Hotel de Sallegourde, en els números 4 i 8 del mateix carrer, mostren la riquesa dels mercaders locals durant el regnat de Lluís XI.
Seguint pel mateix carrer s'arriba a la plaça de l'Ajuntament on es troba un habitatge fortificat dels segles XV-XVII, típic del que es van construir en la ciutat durant la Fronde, una època d'inestabilitat política durant la minoria d'edat del rei Lluís XIV.
I en la mateixa plaça es troba la casa del dramaturg Lagrange Cancel que avui acull l'Ajuntament de la ciutat.
Un altra plaça important és la de Saint Louis, on es troba la coneguda Casa del Pastisser, del segle XVI, amb una magnífica porta renaixentista, sota una supèrbia conxa de Sant Jaume que mostra la importància de les peregrinacions. Durant el segle XIX, la casa va ser residència d'un famós pastisser, fabricant el Pâté de Périgueux.
D'aquí anant cap a la catedral, es pot accedir a la Galeria Daumesni, una sèrie de petits patis interconnectats per un laberint de carrerons pintorescos amb façanes bellament restaurades dels segles XVI i XVII.
El campanar del segle XII separa l'antiga església llatina de la basílica d'inspiració bizantina i en el seu interior destaquen un magnífic retaule barroc i la llum d'aranya que va tenir l'honor d'il·luminar la boda de Napoleó III amb Eugenia de Montijo en la Catedral de Notre-Dame de París.
Deixem la catedral i anant cap al riu trobem una casa ben peculiar. Es tracta del'Eschif de Creyssac, conegut també com el Molí Vell, el Molí de Saint Front o el Molí del Capítol. Durant l'Edat Mitjana va ser utilitzat com a lloc d'observatori pel vell pont de Tourneniche. Més tard va servir com a graner per al Capítol de la Catedral. Construït en 1347 on hi havia la Casa Creyschat (d'aquí el seu nom oficial), que va ser destruïda per unes inundacions de l'any anterior. L'original edifici amb dues façanes reforçades per una estructura de fusta i que semblen estar flotant en l'aire, estava erigida en la part superior d'una secció de la muralla que protegia la ciutat.
Ben aprop, es troba la Casa dels Consols, un conjunt de tres cases. D'esquerra a dreta tenim l'Hotel de Lur, del segle XVII, la Casa Brogliodie, una antiga família consolar, del segle XV, i la Casa Lambert, del segle XVI.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada